GRAND PRISMATIC SPRING (E.E.U.U.)

La Grand Prismatic Spring és una font termal que pertany al Parc Nacional Yellowstone als Estats Units. Està situada concretament, a l’estat de Wyoming, a la conca del Midway Geyser.

La Grand Prismatic Spring, en català significa “Gran Font Prismàtica” i és la deu termal més gran d’Estats Units i la tercera més gran del món.

La font té uns 80 metres per 90 metres aproximadament de grandària, i té 50 metres de profunditat. Les descàrregues de les aigües termals es creu que són uns 2.100 litres d’aigua per minut a 70ºC.

Els primers registres que parlen de la font són dels primers exploradors europeus que van arribar a Amèrica. El 1839, un grup de caçadors de pells d’una empresa americana, van creuar la conca del Midway Geser i van dir que havien vist un “llac bullent” referint-se a la Grand Prismatic Spring. El 1870, una expedició va visitar les aigües termals i va dir que hi havia un guèiser d’uns 15 metres que va ser anomenat Excelsior.

Els colors que formen la font són a causa de bacteris pigmentats que estan amb els microorganismes que creixen al voltant d’aigües riques en minerals. Aquest bacteri produeix colors des del verd fins al vermell. El color blau del centre es deu a la puresa i la profunditat de l’aigua.

PARC NACIONAL DEL CANYÓ BRUCE (E.E.U.U.)

El parc nacional del Canyó Bryce es troba al sud-oest de Utah als Estats Units. El canyó Bryce no és ben bé un canyó, sinó un gran amfiteatre natural amb roques de formes peculiars, format per l’erosió.

Aquest canyó destaca per les estructures geològiques que té, anomenades hoodoos, que van ser formades per l’erosió del vent, l’aigua i el gel.

Les roques, fan un joc de colors que creen una vista espectacular. Combinen colors vermellosos, ataronjats i blanquinosos.

La cota mitjana d’altitud del parc és entre 2.400 i 2.700 metres, però també hi ha zones on és força més baixa. A conseqüència d’aquesta varietat d’altituds, l’ecologia i el clima varien molt d’un lloc a un altre.

El parc, té una àrea de 145 km² i és el menys visitat dels 3 que hi ha a l’estat d’Utah, ja que té una mala localització.L’àrea del canyó va ser nomenada un monument nacional el 1924, i quatre anys més tard, es va convertir en parc nacional.

CASCADES BLANQUES DE PAMUKKALE (Turquia)

Pamukkale és un emplaçament natural a Turquia, situat al sud-oest de la província de Denizli, a la vall del riu Menderes. És una zona natural i una atracció turística.

Els moviments tectònics a la falla de la conca del riu Menderes, van causar terratrèmols i també l’aparició d’aigües termals amb alt contingut en minerals.

Són una font d’aigües termals amb alt contingut de calci i bicarbonat, que fan l’efecte de cascada congelada sobre la muntanya gràcies a les pedres calcària i travertí. Estan formades per una sèrie de basses escalonades d’aigua. Cada segon, broten uns 250 litres d’aigua de totes les fonts.

Pamukkale vol dir, literalment en turc, castell de cotó.

A dalt de tot de les cascades és on es va construir l’antiga ciutat d’Hireapolis, situada a 160 metres d’altura i té 2700 metres de longitud.

Va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1988.

ICEBERGS AMB RATLLES DE COLORS  (Antàrtida)

Aquests icebergs situats a l’Antàrtida, tenen ratlles de colors marró, verd, negre, blau i groc.

Es van descobrir gràcies a les imatges fetes per un mariner noruec l’any 2008, quan anava amb una barca d’investigació. Es van trobar a 1.700 milles al sud de Ciutat del Cap i a 660 milles al nord de l’Antàrtida.

Les ratlles de colors poden estar formades per diferents causes, depenent del color:
Les ratlles blaves es formen quan una esquerda en una làmina de gel, s’omple d’aigua líquida i es congela ràpidament. D’aquesta manera no es forma cap bombolla, al contrari dels icebergs comuns blancs.Les ratlles verdes, són degudes a zones on l’aigua de sota és rica en algues.Les línies marrons, negres i grogues són causades pel sediment recollit quan la làmina de gel es desplaça cap per avall cap a l'aigua.

GRAN FORAT BLAU (Belize)

El gran forat blau està situat al costat de la costa de Belize, un país d’Amèrica Central. Està a prop del centre de l’escull de Lighthouse, un escull de corall que es troba a 100 quilòmetres de la costa de la ciutat de Belize.

El forat té forma circular. Fa uns 125 metres de profunditat i uns 300 metres de diàmetre.

Es fa formar durant la primera època glacial, quan els nivells del mar eren més baixos. A l’inici, era un sistema de coves de pedra calcària. Com que amb els anys, el mar va anar pujant, les coves es van inundar i el sostre es va ensorrar. D’aquesta manera es va formar el forat, que segons els científics, és el fenomen més gran del món d’aquest tipus.

Va ser conegut gràcies a Jacques-Yves Cousteau, ja que va declarar aquest lloc com uns dels 10 millors per bussejar-hi. L’any 1971, ell mateix, va portar-hi el seu vaixell, anomenat Capypso, per calcular la profunditat del forat; i posteriorment es van fer diverses investigacions.

Actualment és un lloc molt popular per anar a bussejar per les aigües cristal·lines i la quantitat d’espècies de peixos i taurons que hi ha.

El forat blau és part del Sistema de Reserves de la Barrera d’esculls de Belize i també és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

LA PORTA A L’INFERN (Turkmenistan)

La porta a l’infern, també coneguda com a pou de Derweze o cràter de Derweze, antigament era una prospecció de gas. Està al desert de Karakum, prop del poble de Derweze, al país del Turkmenistan.

El desert on està situat, ocupa el 70% del país, aproximadament uns 350.000 quilòmetres quadrats. És una zona rica en petroli i gas natural.

El cràter fa 69 metres de diàmetre i té 30 metres de profunditat. A l’interior, la temperatura pot arribar a assolir els 400 graus centígrads.

Aquest pou es va formar a conseqüència d’un accident l’any 1971, mentre uns geòlegs soviètics (de la URSS) feien una prospecció, van veure com l’equip material que portaven i les tendes on dormien eren empassades per la terra. Havien descobert una cova subterrània amb gas natural.

Durant els anys 80, es va calar foc intencionadament o de manera accidental, i des de llavors, mai s’ha parat. Ja hi ha hagut més d’un intent per apagar el foc, però en cap s’ha aconseguit.

PARC GEOLÒGIC NACIONAL ZHANGYE DANXIA (Xina)

El parc geològic nacional Zhangye Danxia està situat a la ciutat de Zhangye dins la província de Gansu, al nord-oest de la Xina.

Té una superfície de 520 quilòmetres quadrats. Està dividit en tres àrees: la Linze Daxia, que és la zona més visitada; la de Binggou, que està situada a la riba del riu Liyuan; i la de Sunan Daxia.

És conegut per les seves muntanyes de colors curiosos, suaus i clars, les quals tenen centenars de metres d’altura. Per aquesta raó va ser votat per els mitjans de comunicació xinesos, com una de les 6 grans belleses del relleu de Xina. Els fenòmens meteorològics (vent, pluja...) han esculpit les muntanyes amb formes particulars com torres, columnes, barrancs... i de diferents colors, models i mides.

Es van formar fa més de 24 milions d’anys com a conseqüència d’un dipòsit de pedra sorrenca i altres minerals. Està compost per moltes capes, i aquest aspecte està relacionat amb les plaques tectòniques que van crear una part de l’Himàlaia.

Antigament era un parc natural d’aquella regió i una zona turística. Es va convertir en un pac geològic al novembre de 2011 i des de llavors s’han invertit milions de iuans (moneda de la Xina) per construir passarel·les de fusta i vies d’accés per ajudar als visitants a explorar les formacions rocoses.

CANYÓ DE L'ANTÍLOP (E.E.U.U.) 

El canyó de l'Antílop és un dels canyons més estrets i visitats del sud dels Estats Units. Concretament, està situat en una reserva indígenes navajos, a l’estat d’Arizona.

El canyó de l’Antílop està format per dues formacions separades: l’Upper Antelope Canyon, que en idioma navajo és Tsé bighánílíní i significa “el lloc on l’aigua corre a través de les roques”; i el Lower Antelope Canyon que en navajo és Hazdistazí que vol dir “arcs de roca en espiral”.

Aquest canyó es va formar fa milers d’anys per l’erosió de la pedra sorrenca de tipus Navajo i per inundacions sobtades durant fortes pluges i ventades. Les seves parets arriben a mesurar 40 metres d’altura en algunes zones.

Al canyó, hi van permetre l’accés a partir del 1997, i per visitar-lo cal una guia perquè hi ha molts perills, especialment el d’una inundació instantània. Un dels motius pels quals aquest canyó va guanyar popularitat, va ser per la mort d’11 turistes l’any 1997 i l’únic supervivent que va quedar va ser el guia.

EL SALAR DE UYUNI (Bolívia) 

El salar de Uyuni està al sud-est de Bolívia, a un altiplà prop dels Andes, a 3.650 metres d’altitud. És el desert de sal més gran del món, amb una superfície total de 10 mil metres quadrats.

Gràcies al seu clima fred i càlid a la vegada, té aspecte d’un llac gelat on es reflexa el paisatge i es veuen imatges fantàstiques.

Hi ha aproximadament 11 capes de sal que tenen entre 2 i 10 metres de gruix. El salar té una profunditat de 120 metres i està compost de diferents materials (magnesi, potassi...), i un dels més interessants és la ulexita, que és transparent i pot refractar a la seva superfície la imatge que hi ha a sota.

Aquest salar conté uns 64 mil milions de tones de sal, i d’aquestes, se n’extreuen cada any unes 25 mil tones.

EL LLAC HILLIER (Austràlia)

Un altre dels llocs més especials del planeta és el llac Hillier. És un llac situat a l’illa Middle, l’illa més gran de l’arxipèlag Recherche a Austràlia.

El llac té una longitud d’uns 600 metres de llarg i 200 metres d’ample aproximadament, i està envoltat per sorra i un bosc d’eucaliptus i melaleuca.  

Aquest llac va ser descobert l’any 1802 durant l’expedició de Findlers, que va durar 40 anys, i en aquella època, el llac estava saturat de salt, concretament uns 340 grams de sal per litre d’aigua, semblant al Mar Mort.

La característica principal d’aquest llac és que la seva aigua és de color rosa, i és creu que és per dos bacteries que habiten i dels pocs que poden sobreviure en el llac: la dunaliella salina i les halobacteries.

De lluny, es veu un color rosa xiclet, però un cop t’hi apropes o en treus l’aigua, té un color rosat molt clar. Segons alguns estudis, l’aigua no és tòxica si es beu, ja que és igual de perjudicial que la sal.

 

 

LA MUNTANYA TIANZI (Xina)

Un dels llocs més espectaculars del planeta està a la província xina de Hunan (sud-est de Xina), a la reserva natural de Zhangjiajie. És la muntanya Tianzi, que té unes característiques molt especials. Sembla una columna que s'eleva cap al cel, donant la impressió que és d'una pel·lícula de fantasia.

La muntanya Tianzi té una àrea de 67 quilòmetres quadrats, i una altitud de 1.262 metres. El nom Tianzi, en xinès significa "fill del Sol". 

Aquestes muntanyes es van formar fa més de 300 milions d'anys. És un lloc molt verd, ple de boscos, ponts naturals, abismes, rius i cascades d'aigua cristal·lina, on hi ha molta pau. Aquesta zona de boscos, va servir com a model per crear els escenaris de la pel·lícula Avatar (de James Cameron). La muntanya Aleluya que surt a la pel·lícula i serveix com a casa al poble dels Na'vi, és la muntanya Tianzi.